El mur

T'imposo un mur que mai hauria d'existir. Construït des de les pors de les ferides d'antany.

Dels t'estimo que no vaig escoltar quan necessitava.

Només et deixo veure menyspreus quan toques les peces importants o fas les teues estratègies per derivar-los durant el dia.

Només veig els teus intents per arribar a certs llocs on abans em van destruir. I on com únic recurs vaig trobar els escuts per no tornar a patir. Aferra'n-me a solitud eterna. Al silenci del cos.

I vens a les nits cercant resposta, on l'incocient si deixa tot enrere.

I vens de forma càlida i tendre. I em deixo de lligams, ferides. I deixo que arribis com ets.

Respirant el que es cau, el lloc segur.

Però al despertar, torno a construir els murs per no deixar n'he pas.